Mirades

Portava mitja nit mirant-la. Tot havia començat en una data senyalada, en un lloc comú per ell, insòlit per ella. De sobte, un rostre que no coneix, però que li crida l'atenció. Mitja nit mirant-la, ni més ni menys. Coincideixen en un parell de llocs... serà casualitat? Ni molt menys. La persecució és evident. Ella enrogeix, ell pressiona. Ella pensa "no": massa por, massa recent, massa intrèpit. És la por al desconegut. És la por a equivocar-se quan ja no hi ha marge d'error. Les mirades es creuen una i altra vegada; somriures, pensaments, ... la beguda passeja, les mans freguen. Ella es despedeix amb dos petons i una mirada; una mirada que promet tornar a brillar, en una nou dia, amb la intensitat d'aquesta nit. Una nit de mirades que no acaba avui.

La premsa internacional parla de nosaltres

De la consulta a Tona:

• Le Libération

http://www.liberation.fr/monde/0101608112-la-nation-catalogne-s-en-va-aux-urnes

De les consultes a Osona:

• BBC

http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/8409767.stm

I un vídeo! http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/8409454.stm

• Le Libération

http://www.liberation.fr/monde/0101608115-le-reve-d-une-vraie-independance

http://www.liberation.fr/monde/0101608439-le-oui-rate-pour-l-independance-de-la-catalogne

• Le Monde

http://www.lemonde.fr/europe/article/2009/12/14/le-oui-informel-des-catalans-a-l-independance_1280127_3214.html

De les consultes en general:

• BBC

http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/8410730.stm

• Le Monde

http://www.lemonde.fr/europe/article/2009/12/12/le-mal-catalan_1279769_3214.html

• Le Figaro

http://www.lefigaro.fr/international/2009/11/28/01003-20091128ARTFIG00207-la-catalogne-se-mobilise-pour-son-autonomie-.php

http://www.lefigaro.fr/international/2009/12/14/01003-20091214ARTFIG00364-referendum-symbolique-sur-l-independance-catalane-.php

• The Financial Times

http://www.nytimes.com/aponline/2009/12/13/world/AP-EU-Spain-Catalonia-Referendum.html?_r=3&scp=1&sq=catalonia&st=cse

• The Guardian

http://www.guardian.co.uk/world/2009/dec/13/catalonia-unofficial-independence-vote

Entre molts altres mitjans austríacs, suecs, eslovens, mexicans, alemanys, italians, finlandesos, ...
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/153682

Resultats

Al llarg d'aquesta setmana m'agradaria poder recollir tot allò que per una senzilla qüestió de temps no em va ser possible de narrar els dies previs al 13 de desembre. M'hagués fet una il·lusió terrible poder anar explicant, dia a dia, els passos cap a la consulta, però amb les feines, la uni i el propi 13D no donaven per més. El cert és que els darrers dies han estat frenètics.

I bé, he decidit agrupar en els propers 'posts' allò que considero més rellevant de la consulta de Tona i a Vic, els meus dos centres d'atenció. Com un recull de premsa personal :)

Tona

Participació: 40,14% (2.627 persones)

Sí: 94'90% (2.489 vots)

No: 3'80% (99 vots)

Blanc: 1'30% (34 vots)

Nul: 0'20% (5 vots)

Participació votació Constitució europea: 38'30% (2.042 persones)

Participació referèndum de l'Estatut: 53'20% (2.930 persones)

Recompte (font: http://www.larevistona.cat):

Comunicació dels resultats (font: http://www.larevistona.cat):

Vídeo - resum de la jornada (font: http://www.larevistona.cat):

Vic

Participació: 42,50% (14.084 persones)
Sí: 97'90% (13.781 vots)
No: 1'50% (211 vots)
Blanc: 0'60% (78 vots)
Nul: 0'10% (14 vots)
Participació votació Constitució europea: 44% (11.156 persones)
Participació referèndum de l'Estatut: 55'10% (13.871 persones)

Comunicació dels resultats (font: http://www.osona.com):

Tots els resultats:

http://www.osonadecideix.cat/imatges/reg1000538_arxiu1_14-12-2009_01-30-03.pdf

Avui, tot comença.

Avui és i serà un dels dies més emotius de la meva vida. Un 13 de desembre que passarà a la història de la meva vida i d'aquest país. Indubtablement, avui hem de parlar d'una victòria: el primer pas cap a la independència. Malgrat molts s'esforcin en treure'ns importància, a menysprear la feina que hem fet i farem moltes persones voluntàries, a minorar unes dades que parlen per sí soles, ... malgrat el fred gèlid, les amenaces i el boicot que hem patit des del primer dia, avui som una mica més independents. Avui no hem posat fi a un projecte, avui és el primer dia. Una nova història, una nova etapa, una nova era, ... tan és com n'hi diguem: un nou camí que hem d'emprendre tots i totes cap a l'alliberament del nostre país. Benvinguda sigui, de nou, la revolta popular.

Quants dies...!

Fa molts i molts dies que no tinc ni un moment per parar-me i escriure quatre línies... i no és que no tingui res a dir! Ans al contrari! Amb les dues feines estic a ple rendiment i tot el tema de la consulta al poble amb té molt i molt enfeinada. A més, ara mateix em trobo molt lluny de casa i tampoc se'm fa fàcil parar i escriure.

Sort que el cap sempre feineja... a veure quan puc posar fre 10 minutets i escriure tot el què he estat reflexionant aquests darrers dies i que ansio per plasmar-les a la pantalla.

Bona nit... i tapa't!

Endavant la consulta!

Avui és un dia que recordaré per la resta de la meva vida: s'acaba d'aprovar per unanimitat la moció de la consulta per a la independència al poble.

És un primer gran pas... històric. Ara, més que mai, cal que tots i totes treballem conjuntament per tirar endavant aquesta iniciativa. Ara o mai.

De Castelló d'Empúries a l'Escala per Sant Pere Pescador

Per qüestions de feina, tinc la sort de voltar per terres catalanes, setmana rere setmana. Avui, he fet una de les rutes que, ja de ben petita, més m'entusiasmaven: heu anat mai de Castelló d'Empúries a l'Escala per Sant Pere Pescador? Trobareu un dels camins més bonics de fer. I tinc pendent de fer-lo amb bicicleta... com m'agradaria! I si, a més, el feu un capvespre de divendres com el d'avui, en què el cel rogent emancipa pluja o vent... creureu estar en un dels millors llocs del món.

Creureu que exagero, però feu-lo i després m'ho expliqueu. Un camí tranquil, amb escàs trànsit (si exceptuem la temporada estival). Els aiguamolls de l'Empordà a una banda, amb les seves plantes flotants i vegetació típica... poblets com Sant Pere Pescador i l'Armentera. I si al final de la carretera (han tingut mai final els camins? O_o) seguiu recte, trobareu una de les millors viles de l'Alt Empordà: Viladamat, un poble amb un encant inigualable i arquitectònicament molt interessant.

Ja que hi sou, espereu a que s'acabi de fer fosc i us arribeu a l'Escala, a la punta de l'Olla. Sentiu com les ones xoquen amb les roques i el vent us remou els cabells... indescriptible! Quina gran manera d'acabar la setmana!

Foto: Enric_Ind

Barraques de Girona 2009

Alerta! Està a punt de començar una de les festes més esperades de l'any! Barraques de Girona! Ja firmaria per poder-hi ser cada dia... però com que és totalment impossible, em veig obligada a escollir. I, sens dubte, em quedo amb Habeas Corpus i KOP. Divendres, tothom allà!

Aquí va el programa:

DIVENDRES 23 D’OCTUBRE
Soundsystem amb Apotheke Soundsystem + Illinoise + Nothink + El Columpio Asesino

DISSABTE 24

Els Pets + Mesclat

DIUMENGE 25
Final Concurs Intro 09

DILLUNS 26
Speaklow + La Habitación Roja

DIMARTS 27
Westbound Trian + The Pepper Pots

DIMECRES 28
Lax’n'Busto + Teràpia de Shock + La Senyora

DIJOUS 29
Tote King + Lexa + Nomah + Saiko i DJ Joker

DIVENDRES 30
KOP + Habeas Corpus

DISSABTE
31Dub Inc. + Le Peuple de l’Herbe


ADDICIONAL:
PARC DEL MIGIDA

Divendres 23
Pau Riba

Dissabte 24
La Selva Big Band Jazz Orquestra

Diumenge 25
Johnny Mars Big Blues Band

Dilluns 26
Macedònia

Dimarts és dia de Cineclub. Avui, una recorrent pel·lícula sobre el conflicte palestí... o, més aviat, les seves conseqüències sobre els i les decendents dels refugiats del '48, molts d'ells i elles ja nascuts a l'estranger. Una pel·lícula que posa en èmfasi la necessitat que tots i totes tenim de buscar, mantenir i preservar les nostres arrels i la impotència davant d'allò que està establert, sense raó alguna.

"La sal de este mar" narra la vida de Soraya, filla de refugiats palestins, nascuda a Brooklyn (NY). Una de les il·lusions de la seva vida és viatjar fins a Palestina, terra dels seus avantpassats; és per això que quan reuneix els diners suficients no dubte en traslladar-s'hi. Però ben aviat es trobarà amb impediments legals i burocràtics varis. Conèixer a Emad, un jove palestí que fa més de 17 anys que està atrapat a Ramala, fa que Soraya emprengui el camí cap a Jaffa i Damiya, casa dels seus avantpassats, avui territoris palestins ocupats pels israelians. Les peripècies amb les que es trobaran se succeiran... i aquí poso l'stop.

De segur que la tornaré a veure... si algú s'anima que m'avisi :) Us deixo amb el tràiler:

Maleïts diumenges

Havia passat la tarda voltant per aquella gran ciutat a la que no estava acostumat. Li agradava el poder passejar sense rumb, essent anònim entre carrerons, avingudes i façanes de colors; creuar-se amb altres i bescanviar mirades furtives. Sentir l'estranya sensació de que aquells rostres no el tornaria a veure mai més. Ell i els seus pensaments.

Forçat a esperar prop d'una hora per agafar el tren, va asseure's en una cafeteria, just al costat del finestral. Vidre enllà podia veure el tràfec de la gent amunt i avall, les llums dels cotxes passant a gran velocitat, els aparadors brillants, quasi exultants, de les tendes.

Els pensaments l'envaïen... recordava les tardes de diumenge al seu costat, agafats l'un amb l'altre al llarg sofà, mirant film rere film fins que, sense quasi adonar-se'n, es feia fosc. Acompasava els vells pensaments als glops de la xocolata calenta que sostenia entre les mans; tot i ser octubre, el fred començava a fer-se present i allò calent el reconfortava, malgrat tot.

Tot havia canviat... estava sol. No podia oblidar aquelles imatges, aquells records, que tan mal li feien ara. Allà on mirava la veia, no aconseguia borrar-la de la seva ment. Maleïts diumenges, va pensar.





"Am I Blue" - Etta James i Billie Holiday... increïble.

Demà 12 d'octubre...? Un dilluns com qualsevol altre!

Demà 12 d'octubre...? Un dilluns com qualsevol altre! Reivindico el dret a no fer festa si no tinc res a celebrar. Farta de que l'Estat m'obligui a festejar una festa que no em pertany.

Tinc la sort de tenir una de les dues feienes que me l'organitzo com vull... o sigui que demà a pencar de valent! Quasi com un dilluns qualsevol... l'administració em fa vacances, però els meus projectes no.

Demà, ni hispanitat ni festes nacionals espanyoles!

24 tardors...

Avui compleixo 24 tardors de vida... i com em costa reconèixer el pas del temps, dels anys, ... No em veig gran, ni molt menys; l'esperit jove el conservo bé... però tinc por. Por a adonar-me que perdo coses... i aquesta és molt mala perspectiva. Hauria de començar a aprendre a veure que amb els anys, també, se'n guanyen de coses, no només es perden. De moment, no ho sé fer.

Il·lusionada per les desenes de felicitacions rebudes, ja sigui electrònicament, de paraula o telefònicament... mil gràcies!! Amics i amigues, companys i companyes, família, ... espero passar aquests 24 anys al vostre costat... i viure'ls intensament, com sempre.

24 tardors fantàstiques, malgrat aquest darrer any de sobresalts.

Foto: tardor al Montseny... de Parramon.

L'últim primer dia de classe

Avui ha estat el meu últim primer dia de classe; sí, sí, ... encara que soni estrany, avui a estat la darrera vegada que aniré a un "primer dia de classe de curs" a la universitat, si més no de moment. Després de dues carreres i al segon i últim any de màster m'he d'acomiadar de la universitat. Estic segura que un dia podré tornar a parlar d'un "primer dia", però sé del cert que hauran de passar uns quants anys.

Probablement pensareu que és una tonteria, però després de 6 anys de fer el viatge comarca - UAB... ho trobaré molt i molt a faltar. Adorava anar a classe.

Foto: Darwin Bell

Deixo enrere companys i companyes fantàstics; tardes memorables; vagues contra Bolonya; professors i professores que, al tancar els ulls, encara puc recordar-los explicant Weber, Marx, Durkheim, Bourdieu, Habermas, ... tècniques qualitatives, quantitatives, estadístiques, SPSS, ... sociologia de les organitzacions, del treball, de la cultura, gènere, ... val a dir que alguns d'ells i elles m'alegraré de no haver-los de sentir ni una paraula més. I com no, recordaré eterns treballs, exàmens de milers de pàgines escrites i llargues esperes als passadissos de la facultat esperant el torn de tutoria.

I no he pogut evitar recordar com va ser el primer dia... amb aquella por a allò desconegut, amb l'emoció de començar quelcom nou.

Fi d'una etapa.

Les paraules no sempre se les endú el vent

A vegades no som capaços de veure les coses tal com són. Jo la primera. Una frase que ja fa un temps que me l'estic sentint i m'atabala: "Tant intel·ligent com ets i no sé com permets això". Jo tampoc. No m'ho explico.

Però sento tanta i tanta ràbia quan veig que no t'adones del què passa, del què vol, de la baldufa en la que t'has convertit. Ràbia de veure que no vols veure les coses, valgui la redundància. Farta, farta i farta de sentir-te fer promeses que no saps si les podràs complir. Farta de patir, de somiar-te, de pensar-te, d'olorar-te, d'anel·lar-te, ... de plorar.

Per què, per desgràcia, les paraules no sempre se les endú el temps.

Foto: Martino!

Avui comença la setena Trobada d'Estudiants dels Països Catalans a Reus (Baix Camp) organitzat pel SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans). Aquestes trobades agrupen estudiants universitaris, de secundària (i fins i tot primària :) i es treballen temes d'interès per a la militància a través de tallers i xerrades, a més d'àpats varis de germanor i com no, festa! entre altres opcions d'oci, com la gimcana revoluncionària.

El cert és que em queda poc temps de vida com a estudiant; després de les llicenciatures i a les acaballes del màster... però és una trobada que sempre em ve de gust visitar. Aquesta vegada, però, tinc una trobada familiar en forma de cap de setmana que m'impedeix assistir-hi. Una llàstima.

Aquí va la programació:

DIVENDRES DIA 2

A partir de les 16:00 Obertura de la VII edició de la Trobada d'Estudiants dels Països Catalans. Cal passar a recollir les acreditacions al Casal Despertaferro!. Obertura de l'espai habilitat per dormir del Centre Cívic Ponent.

17:30. Presentació de l'estrategia del SEPC per aquest curs.

19:30. Ensenyament popular, renovació pedagògica, taller a càrrec de Quim Framis.

21:30. Sopar Popular a càrrec de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Reus, a les Peixateries Velles.

23:00. Oci Popular: Gimcana revolucionaria. Començarà a la Plaça del Baluard i s'estendrà fins el tomb de ravals.

DISSABTE DIA 3

10:00. Xerrada El Model coeducatiu, a càrrec de Patricia Gracia.
Taller sobre la Coeducació a càrrec de Cau de Llunes, col·lectiu antipatriarcal de Tarragona.

12:00. Per un marc laboral propi, a càrrec de l'Espai Jove de la intersindical-CSC.
Debat La necessitat d'un marc estudiantil propi, a càrrec d'un membre del SEPC.

14:00. Dinar Popular (fideuà amb marisc) a càrrec del Casal Despertaferro!

16:30. A les universitats, en català!, a càrrec de plataforma per la Llengua.

18:30. Les indústries militars als centres educatius, a càrrec de Centre Delàs - Justícia i Pau.

21:30. Obertura de la barra, amb servei d'entrepans a càrrec de l'assemblea de Joves de Reus, a la plaça de Peixateries Velles.

22:30. Concert amb l'actuació d'Anita Miltoff i Poker's. Durant el mateix es realitzarà l'acte polític de presentació del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, a la plaça de Peixateries Velles.

DIUMENGE DIA 4

10:00. Passi del documental Terra Lliure, punt final.

12:00. Taula Rodona sobre el futur de l'educació pública als Països Catalans, al Teatre Bravum.

14:30. Dinar de Germanor (Macarrons) a càrrec de l'assemblea de Maulets de Reus, a la Plaça Peixateries Velles.

Durant el dinar, actuació de Josep Romeu.
Finalització de la VII Trobada d'Estudiants dels Països Catalans

Per a més info: http://www.sepc.cat/trobada/

Bona trobada!

Més amor i menys cartera.

Que fa cinquanta anys enrere moltes dones es veien obligades a casar-se per diners, i no per amor, per a poder assegurar no morir de gana, ho entenc. De fet, la meva besàvia, presonera republicana durant els primers anys de la dictadura franquista (una història que algun dia us explicaré), quasi s'hi va veure obligada després de sortir de la presó; no va ser per diners, però no crec que el meu besavi fos tampoc l'amor de la seva vida.

Però en ple 2009, que hi hagin noies que es fixin més amb la cartera que amb el cor, ja no sé si ho entenc. Avui les noies tenim la possibilitat d'anar a l'escola gratuïtament, poder seguir estudiant i arribar a la universitat. Per aquelles que l'estudi no els fa el pes, poden optar a feines molt dignes i l'estat del benestar, malgrat no és per tirar-hi coets, a totes ens garanteixen l'assistència sanitària, prestacions per desocupació, ajuts (encara que minúsculs) a l'emprenedoria, educació pels descendents, ... entre altres drets. A més, sempre podem militar en organitzacions que ens dignifiquen com a persones... (publicitat subliminal, jeje). Tot i això, val a dir que aquests drets molt sovint són discutits... sobretot quan fem referència a les persones nouvingudes, que molt sovint són privades d'aquests suposats drets universals de ciutadania.

Foto: Brocco Lee

Cal que les noies d'avui primem per la nostra cartera, que siguem ambicioses, no per assolir béns materials i econòmics, sinó per fer-nos valer davant dels ulls d'aquells qui encara ens veuen com objectes sexuals, rams de flors i altres que no vull ni nombrar. Si nosaltres mateixes no ens creiem que podem ser bomberes, metges, conductores de toro mecànic, professores d'universitat, directives, presidentes de la Generalitat i gerents de la nostra vida... mai vencerem el patriarcat. Mentre hi hagin noies qui encara parlin de sí mateixes en funció del béns i proeses del xicot, marit o company... la divisió entre nosaltres serà present. I cal vèncer.

Ufff... perdoneu el post d'avui... la indignació a vegades fa escriure aquestes coses... i quan tens amics molt amics que viuen aquestes situacions en ple segle XXI... ràbia màxima!!

Quan ni ells s'aclareixen...

Rubalcaba asegura que exhibir fotos de etarras es un delito
El TSJ del País Vasco invalida la prohibición de exhibir imágenes de terroristas en un acto de Etxerat

ElPaís.com, 24/09/2009

Nos queda la rabia y los sueños,

nos queda la rabia y nos quedan los sueños,

nos queda la rabia y los sueños,

los sueños nos roban,

nos quitan el sueño.

Siento, siento decir lo que siento,

por más que la verdad duela,

nos duele la indiferencia de quienes al vernos,

ya ven un problema.

A caso existe violencia,

que sea comparada a esta,

más cotidiana y más sucia y más dura y más cruel

y con más muertos de pena.

La pena ve que no dejáis más camino

que responder a la fuerza con fuerza,

que desearos el mismo destino

(...)

Cursa de la Mercè '09: la noia 900 a arribar a meta. Breu reflexió sobre esport i gènere.

En aquesta ocasió, servidora va tardar 1:04:16 a córrer els 10 km de la cursa que es celebra a la ciutat de Barcelona en motiu de la festa grossa de la ciutat. Curiosament, he estat la noia 900 a passar la línia de meta: ben curiós.

I per a què veigueu: mentre jo era la número 900 (que malament queda això d'autoanomenar-se com a xifra), el noi que quasi havia tardat el mateix temps a fer el recorregut era el número 5938. La diferència de participació entre gèneres era prou evident, oi?

Total participació homes (cursa acabada): 6759 homes

Total participació dones (Cursa acabada): 1664 dones

Segons es despren de les xifres, poc més d'una sisena part dels participants eren dones. Però:

Primer home a arribar a la línia de meta: 30:07

Primera dona a arribar a la línia de meta: 36:39

Últim home a arribar a la línia de meta: 1:50:28

Última dona a arribar a la línia de meta: 1:50:36

Us hi fixeu? Només 6 tristos minuts per les primeres i 12 segons per a les últimes. Això és tot el què ens separa dels nostres companys masculins... en canvi, la participació per gèneres és altament diferent. És que a cas l'esport no està fet per les dones?

Foto: Justin J. Rumao

El món de l'esport es un àmbit que ha estat creat pels homes i per als homes. On les suposades diferències estan àmpliament acceptades i es justifiquen en funció de trets biològics; és així com es reconeixen les desigualtats, com a naturals. En aquests àmbits les dones esportistes, sobretot les professionals, es veuen obligades a demostrar, amb escreix, la seva capacitat. I l'esport és, sens dubte, un dels àmbits on la resistència al canvi en pro de la inclusió femenina es fa més evident. I encara de vegades es poden sentir barbaritats del tipus que les dones no tenim ni aptituds ni interès per a l'esport. Curses com la d'aquest diumenge han de començar a demostrar el contrari.

I això ho dic jo, feminista convençuda i, alhora, amant del futbol :)

Per què no?

Avui em toca recolzar una iniciativa... encara que sigui institucional, cosa que em sol costar molt i es podria considerar quasi insòlita :) Com a ciutadana catalana signo el manifest de suport al dret de les persones gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals a viure en igualtat a les que ens considerem hetero. El Manifest, que el podreu trobar a l'enllaç de sota, sosté diversos punts als que els ciutadans i ciutadanes s'hi poden adherir. Animeu-vos!!

http://pkno.gencat.cat/

Manifest

1. Que és necessari valorar l’afectivitat i l’estima sigui quina sigui l’opció sexual-afectiva que es prengui.
2. Que totes les persones són iguals davant la llei, i el col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals i transexuals també han de tenir aquest reconeixement en tots els àmbits.
3. Que cal reconèixer la diversitat com un element positiu i ric que permet un major grau de cohesió a la nostra societat.
4. Cal prevenir les actituds discriminatòries cap al col·lectiu LGTB i actuar davant d’aquestes.
5. Que cal facilitar les condicions perquè totes les persones LGBT puguin fer pública la seva orientació i identitat quan vulguin.
6. El nostre suport a la campanya PER QUÈ NO de sensibilització sobre la realitat LGBT.


Cal que la ciutadania comenci a entendre que la nostra societat és diversa, ja sigui en quant a l'orientació sexual, l'origen, ... i un llarg etcètera.

Cuina catalana

Sóc d'aquelles que està tipa de xinesos, argentins, egipcis, japonesos, ... Parlo de la cuina, perquè la gent, benvinguda sigui, vingui d'on vingui. Agraeixo menjar plats "exòtics" (això és el què tots anem a buscar, no ens enguenyem, a part dels xinesos, que hi anem pel preu) de tant en tant... però com la bona cuina catalana... cap altra! I no em convencereu pas del contrari... i això que sóc mig vegetariana...

Ara bé, no us penseu que sóc bona cuinera! Ni molt menys... però si al cap de setmana trobo una estoneta, m'encanta fer veure que en sé ;) llavors invento sopars de duro!

ALBERGÍNIES AMB XAMFAINA

Ingredients: 2 albergínies, 2 patates, 1/2 pebrot vermell (a no ser que, com en Shin Chan, no t'agradi), 1/2 carbassó, 1 ceba, 4 tomàquets madurs, 1/2 all (si t'hi agrada), oli, sal, sucre i pebre negre.

Preparació:

Primer de tot, bullim les albergínies 10 minuts i, seguidament, les posem a la nevera per a què es refredin i agafin consistència per a poder-les manipular. Un cop fredes, les partim per la meitat i en buidem el contingut; la polpa que en treiem la tallem petits trossos i la reservem. Aprofitem i posem una mica de sucre a la base de les albergínies que hem buidat.

Paral·lalment preparem la xamfaina: agafem la resta d'ingredients (patates, carbassó, pebrot, ceba) i els tallem a quadrats petits. Us recomano que la patata la feu a rodanxes fines, perquè sinó us quedarà crua. A més, ratllem el tomàquet i afegim l'all al gust (jo és que no n'hi poso...).

Un cop tenim tots els ingredients a punt, agafem una paella i un cop està calenta, li posem un bon raig d'oli d'oliva verge. Quan l'oli estigui calent, daurem la ceba i el pebrot amb una mica de sal. Al cap d'uns minuts afegim l'albergínia, el carbassó, la patata i el tomàquet ratllat. Afegim una mica de sucre, sal i pebre negre. Quan tot plegat agafi una mica de color, abaixem a foc lent, tapem i deixem ofegar.

Quan la xamfaina ja està a punt només queda omplir les albergínies. Si voleu, fins i tot, podeu recobrir-les amb formatge i posar al forn 10 minutets a 180º.

Això sí és bufar i fer ampolles!

(un parèntesi)

I, a sobre, la nit del 10 a l'11 et celebro a tu; enguany torna a ser una nova primera vegada... un instant de temps que ha de passar a la història.






However far away, I will always love you
However long I stay, I will always love you
Whatever words that I say, I will always love you
I will always love you

Necessito despertar... seguir caminant... oblidar.

Una data obligada... ara, més que mai, independència!

Per les meves contrades, entorn la diada, servidora i companys i companyes de lluita tenim feina: la mani del 10 de la CEI (que darrerament ens porta més maldecaps del què voldria...), la Marxa dels Vigatans (del poble a Vic a peu!), la cremada simbòlica del Decret de Nova Planta (com m'agrada!), la festa de després i la mani de l'11 a Barcelona. A més, aquest any, cal sumar-hi la jornada a Arenys, imprescindible, no només perquè cal ser allà donant suport, sinó també perquè estic segura que serà un dia èpic.

Avui he tingut ocasió d'explicar a una persona de fora de Catalunya què celebràvem l'11 de setembre... per tant, només faré un breu recordatori històric per als que sigueu de fora la comarca.

Què celebrem amb la Marxa dels Vigatans? El 17 de maig de 1705 un grup de patriotes, gairebé tots de Vic i rodalies, es varen reunir a la Parròquia de Sant Sebastià, a Santa Eulàlia de Riuprimer, amb la intenció de revoltar-se contra el règim absolutista de Felip V. A partir d'aleshores, tot aquell que es mostrés a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria rebria el sobrenom de vigatà (qui ho hagués dit! Avui, quasi s'entén com un insult!). Aquests vigatans (tot homes?) varen ser els encarregats de traslladar-se a Gènova el mateix juny de 1705 i signar un tractat amb l'enviat de la reina d'Anglaterra; així, a canvi de donar el vist-i-plau al desembarcament de les tropes angleses, l'arxiduc respectaria les lleis del Principat. I la resta de la història ja la sabem... la Guerra de Successió no va començar del tot malament, però un conjunt de fets varen fer que els anglesos, portuguesos, entre altres, ens traïssin i pactessin el Tractat d'Ultrech. I vàrem resistir fins l'11 de setembre de 1714. És per això que cada 10 de setembre surten columnes de diferents pobles de la comarca per dirigir-se, a peu, cap a Vic, on tots i totes plegades commemorem la gesta d'aquests patriotes.

I sense massa temps a res més... bona lluita!

... tard o d'hora descobrim que no tot és bufar i fer ampolles.

Les frases fetes, refranys i dites catalanes són quelcom que des de ben petita m'han agradat; sempre que puc les trec a la llum i, més d'algun company/a de ciutat ;) queda bocabadat/da. Suposo que sent com és aquest el primer "post" hauria de justificar el perquè de tot plegat. Ben senzill: tots i totes arribem a un moment a la vida en què ens adonem que no tot és bufar i fer ampolles. Potser massa tard... jo me n'he adonat recentment. I aquest 2009, més que mai, el significat d'aquest refrany m'escau com anell al dit:

NO TOT ÉS BUFAR I FER AMPOLLES
Variants i sinònims: No tot és bufar i fer ampolles (GIMENO 1989).
Equivalents: No todo es coser y cantar [ES] (GIMENO 1989).
Explicació: Per indicar que les coses són més difícils del que aparenten i, per tant, saber fer-les és sovint molt ardu. Qualsevol treball o empresa comporta doncs un esforç (GIMENO 1989).
Font: Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

(extret d'un bloc amic: http://refranyer.blogspot.com)

Aquest espai no sé ben bé a sant de què neix; ni tan sols sé quan podré trobar un minut per escriure (i això, qui em conegui ja sabrà per què ho dic, jeje). El cert és que sempre he tingut la necessitat d'escriure, parlar o deixar anar, d'alguna manera o altra, les coses que em passen pel cap; ni que sigui a crits. No pretén ser res en concret; no té cap objectiu, tret de que em serveixi a mi mateixa per deixar anar l'excés de pensaments que m'assetgen, especialment enguany.

I m'adono que amb poques línies he fet servir mitja dotzena de frases fetes... i m'entusiasma!