Mirades

Portava mitja nit mirant-la. Tot havia començat en una data senyalada, en un lloc comú per ell, insòlit per ella. De sobte, un rostre que no coneix, però que li crida l'atenció. Mitja nit mirant-la, ni més ni menys. Coincideixen en un parell de llocs... serà casualitat? Ni molt menys. La persecució és evident. Ella enrogeix, ell pressiona. Ella pensa "no": massa por, massa recent, massa intrèpit. És la por al desconegut. És la por a equivocar-se quan ja no hi ha marge d'error. Les mirades es creuen una i altra vegada; somriures, pensaments, ... la beguda passeja, les mans freguen. Ella es despedeix amb dos petons i una mirada; una mirada que promet tornar a brillar, en una nou dia, amb la intensitat d'aquesta nit. Una nit de mirades que no acaba avui.