Un canvi

Dies d’impaciència, de dubte constant. De safareig, de cerca impulsiva. I la resposta acaba sent una: un canvi. La paraula màgica de qui justifica la seva absència i la voluntat, legítima, d’emprendre un nou camí. Així, com qui deu quelcom a algú altre, acaba la primera pàgina del què hauria pogut ser una gran obra. Amb l’orgull ferit, resignada, passo pàgina i em trobo davant aquell full blanc immaculat que ja fa massa temps que em perssegueix. I amb determinació em dic, una i altra vegada, que l’obra, tard o d’hora, s’escriurà.

Rostre

La nit s’havia fet curta. Tot havia començat com l’altra volta; un dia atrafegat que, de nit improvitzada, les hores esperona i l’alba no tarda a arribar. La nit passava i, en trepitjar el destí, ella buscà amb ulls nerviosos la seva presència; ho féu una i altra vegada, però no aconseguia trobar aquell cos entre la multitud. Va desitjar infinitament que, tal aquella nit, nit de somni, nit de desenfrè, aquell rostre aparegués allà; ulls color cel i de murri somriure. Les hores passaven, res succeïa. Finalment, la son va vèncer la paciència: farta de buscar qui no vol ser trobat i farta de ser trobada, va decidir partir. El retorn va ser alliberador: el cansament del dia, els torments al cap i la necessitat de sentir-se sola la van fer propietària i exclusiva d’aquell moment de pau. La fina pluja que queia i el punt de fred a l’aire van fer que desfés aquell camí que ja havien fet almenys una vegada; resseguint el camí, els moviments i les paraules. Va desitjar una vegada i altra, per enèssima vegada aquella nit, veure’l palplantat allà davant, com qui amb naturalitat espera. Desitjar, una vegada més, agafar-li el braç i caminar, sota la pluja, sense dir paraula. Tot semblava tant real, però tanmateix era només un somni. A l'arribar a la portalada, tot desig s’esvaí… però es jurà a si mateixa retenir aquell rostre al seu cap per convertir-lo, de nou, en somni per aquella nit.

Salvador Espriu: "Les cançons d’Ariadna", 1965

Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues."
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble"

Patti!

Avui tindré el goig de gaudir de la més gran musa del punk i una de les meves principals ídols musicals. Espero que no falti "Free Money", un dels temes que més em meravellen, tan per la seva melodia com per la lletra... que diu molt del materialisme en el què estem immersos les societats capitalistes occidentals.

"Every night before I go to sleep

Find a ticket, win a lottery,

Scoop the pearls up from the sea

Cash them in and buy you all the things you need.

Every night before I rest my head

See those dollar bills go swirling 'round my bed.

I know they're stolen, but I don't feel bad.

I take that money, buy you things you never had.

Oh, baby, it would mean so much to me,

Oh, baby, to buy you all the things you need for free.

I'll buy you a jet plane, baby,

Get you on a higher plane to a jet stream

And take you through the stratosphere

And check out the planets there and then take you down

Deep where it's hot, hot in Arabia, babia, then cool, cold fields of snow

And we'll roll, dream, roll, dream, roll, roll, dream, dream.

When we dream it, when we dream it, when we dream it,

We'll dream it, dream it for free, free money,

Free money, free money, free money, free money, free money, free money, ..."

De quan la justícia només és per uns i la veritat es calla

http://www.ezkerabertzalea.info/analisia.php?id=3602

Quants dies...

Fa realment molts i molts dies que no escric res... el temps m'atrapa i fa que ja no quedi temps per a res. Tot el què puc oferir avui és un enllaç a un vídeo que he descobert no sé ben bé com. Si el mireu, no us enfadeu; es diuen certes bajanades i algun que altre pallasso surt... però mentre internacionalment es vagi parlant de nosaltres, existirem!

http://www.euronews.net/2010/02/12/catalonia-independence-or-autonomy/

Qui dies passa, anys empeny. I en la igualtat de gènere?

Havia preparat el primer post de l'any relacionant aquella frase "qui dies passa, anys empeny" amb la qüestió de la dona i el treball reproductiu. Avui al vespre, en tornant a casa després d'un dia frenètic de feina, m'he assabentat que aquest matí ha mort la primera dona de l'any (suposadament) a mans de la seva parella. És la lacra que empenyem any rere any, com qui dies passa. Els mass media i la classe dirigent s'omple la boca de terrorismes, amenaces i conspiracions, ... però no ens adonem que, just al costat de casa, tenim un terrorisme més potent: el patriarcat, que s'endú la vida de dones (i, molt poques vegades, homes). Es clar que aquest terrorisme no ajuda a guanyar ni eleccions ni dòlars ni poder. Visca la dissidència feminista.

Font: by J. Howard Miller. És Rosie The Riveter, dona nord-americana que va treballar a les fàbriques armamentistes durant la II Guerra Mundial, substituint el treball productiu dels homes que estaven a la guerra. Paradoxal, on eren els que deien que la dona no tenia les capacitats biològiques per a desenvolupar un treball de força i enginy?

Tradicionalment s’han atribuït els drets i deures de ciutadania a les persones que realitzaven un treball productiu i remunerat al sí de les societats contemporànies. Aquesta idea deixava fora un nombre important de persones treballadores, sobretot dones, qui realitzaven tasques domèstiques a la llar, a l’àmbit privat. Com a conseqüència d’aquesta condició, no podien accedir al circuit de tasques productives del mercat de treball formal i, per tant, no esdevenien ciutadanes de ple dret. L’entramat s’ha vist complicat quan, amb l’entrada massiva de les dones al mercat laboral (sobetot, les de classe mitja, ja que les obreres han estat sempre al mercat de treball), aquestes s’han vist forçades a realitzar un doble treball: el reproductiu, a la llar, i el productiu, fora d’ella. És la doble presència o jornada, que sotmet a les dones a una càrrega total de treball superior a la dels seus companys homes.

Així, es posa de manifest un conflicte ben latent a la nostra societat: la base de les desigualtats en les relacions de gènere comença per no reconèixer les tasques domèstico-familiars com a treball productiu i reconegut formalment; tasques que, en la seva major part, són de cura, cabdals en la reproducció de la vida humana. Com que aquestes labors no són reconegudes ni socialment ni econòmicament, s’entén que és temps de vida que no té valor a la societat; i tampoc a la vida de les persones, de les dones. És per això que la vida dels ciutadans s’organitza, quasi de manera exclusiva, entorn el temps de treball productiu, aquell que és remunerat.

Estem davant d’una nova necessitat: la conciliació de la vida laboral i familiar de la ciutadania, sobretot la d’aquelles dones que realitzen una doble tasca. Davant aquesta demanda emergent surten a la llum alternatives per compatibilitzar els diferents temps de vida de les persones: són els bancs del temps, que intercanvien temps per temps sense una intervenció monetària.

Això sí són polítiques de gènere, fàcilment aplicables en temps de crisi...

Mirades

Portava mitja nit mirant-la. Tot havia començat en una data senyalada, en un lloc comú per ell, insòlit per ella. De sobte, un rostre que no coneix, però que li crida l'atenció. Mitja nit mirant-la, ni més ni menys. Coincideixen en un parell de llocs... serà casualitat? Ni molt menys. La persecució és evident. Ella enrogeix, ell pressiona. Ella pensa "no": massa por, massa recent, massa intrèpit. És la por al desconegut. És la por a equivocar-se quan ja no hi ha marge d'error. Les mirades es creuen una i altra vegada; somriures, pensaments, ... la beguda passeja, les mans freguen. Ella es despedeix amb dos petons i una mirada; una mirada que promet tornar a brillar, en una nou dia, amb la intensitat d'aquesta nit. Una nit de mirades que no acaba avui.

La premsa internacional parla de nosaltres

De la consulta a Tona:

• Le Libération

http://www.liberation.fr/monde/0101608112-la-nation-catalogne-s-en-va-aux-urnes

De les consultes a Osona:

• BBC

http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/8409767.stm

I un vídeo! http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/8409454.stm

• Le Libération

http://www.liberation.fr/monde/0101608115-le-reve-d-une-vraie-independance

http://www.liberation.fr/monde/0101608439-le-oui-rate-pour-l-independance-de-la-catalogne

• Le Monde

http://www.lemonde.fr/europe/article/2009/12/14/le-oui-informel-des-catalans-a-l-independance_1280127_3214.html

De les consultes en general:

• BBC

http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/8410730.stm

• Le Monde

http://www.lemonde.fr/europe/article/2009/12/12/le-mal-catalan_1279769_3214.html

• Le Figaro

http://www.lefigaro.fr/international/2009/11/28/01003-20091128ARTFIG00207-la-catalogne-se-mobilise-pour-son-autonomie-.php

http://www.lefigaro.fr/international/2009/12/14/01003-20091214ARTFIG00364-referendum-symbolique-sur-l-independance-catalane-.php

• The Financial Times

http://www.nytimes.com/aponline/2009/12/13/world/AP-EU-Spain-Catalonia-Referendum.html?_r=3&scp=1&sq=catalonia&st=cse

• The Guardian

http://www.guardian.co.uk/world/2009/dec/13/catalonia-unofficial-independence-vote

Entre molts altres mitjans austríacs, suecs, eslovens, mexicans, alemanys, italians, finlandesos, ...
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/153682

Resultats

Al llarg d'aquesta setmana m'agradaria poder recollir tot allò que per una senzilla qüestió de temps no em va ser possible de narrar els dies previs al 13 de desembre. M'hagués fet una il·lusió terrible poder anar explicant, dia a dia, els passos cap a la consulta, però amb les feines, la uni i el propi 13D no donaven per més. El cert és que els darrers dies han estat frenètics.

I bé, he decidit agrupar en els propers 'posts' allò que considero més rellevant de la consulta de Tona i a Vic, els meus dos centres d'atenció. Com un recull de premsa personal :)

Tona

Participació: 40,14% (2.627 persones)

Sí: 94'90% (2.489 vots)

No: 3'80% (99 vots)

Blanc: 1'30% (34 vots)

Nul: 0'20% (5 vots)

Participació votació Constitució europea: 38'30% (2.042 persones)

Participació referèndum de l'Estatut: 53'20% (2.930 persones)

Recompte (font: http://www.larevistona.cat):

Comunicació dels resultats (font: http://www.larevistona.cat):

Vídeo - resum de la jornada (font: http://www.larevistona.cat):

Vic

Participació: 42,50% (14.084 persones)
Sí: 97'90% (13.781 vots)
No: 1'50% (211 vots)
Blanc: 0'60% (78 vots)
Nul: 0'10% (14 vots)
Participació votació Constitució europea: 44% (11.156 persones)
Participació referèndum de l'Estatut: 55'10% (13.871 persones)

Comunicació dels resultats (font: http://www.osona.com):

Tots els resultats:

http://www.osonadecideix.cat/imatges/reg1000538_arxiu1_14-12-2009_01-30-03.pdf

Avui, tot comença.

Avui és i serà un dels dies més emotius de la meva vida. Un 13 de desembre que passarà a la història de la meva vida i d'aquest país. Indubtablement, avui hem de parlar d'una victòria: el primer pas cap a la independència. Malgrat molts s'esforcin en treure'ns importància, a menysprear la feina que hem fet i farem moltes persones voluntàries, a minorar unes dades que parlen per sí soles, ... malgrat el fred gèlid, les amenaces i el boicot que hem patit des del primer dia, avui som una mica més independents. Avui no hem posat fi a un projecte, avui és el primer dia. Una nova història, una nova etapa, una nova era, ... tan és com n'hi diguem: un nou camí que hem d'emprendre tots i totes cap a l'alliberament del nostre país. Benvinguda sigui, de nou, la revolta popular.

Quants dies...!

Fa molts i molts dies que no tinc ni un moment per parar-me i escriure quatre línies... i no és que no tingui res a dir! Ans al contrari! Amb les dues feines estic a ple rendiment i tot el tema de la consulta al poble amb té molt i molt enfeinada. A més, ara mateix em trobo molt lluny de casa i tampoc se'm fa fàcil parar i escriure.

Sort que el cap sempre feineja... a veure quan puc posar fre 10 minutets i escriure tot el què he estat reflexionant aquests darrers dies i que ansio per plasmar-les a la pantalla.

Bona nit... i tapa't!

Endavant la consulta!

Avui és un dia que recordaré per la resta de la meva vida: s'acaba d'aprovar per unanimitat la moció de la consulta per a la independència al poble.

És un primer gran pas... històric. Ara, més que mai, cal que tots i totes treballem conjuntament per tirar endavant aquesta iniciativa. Ara o mai.

De Castelló d'Empúries a l'Escala per Sant Pere Pescador

Per qüestions de feina, tinc la sort de voltar per terres catalanes, setmana rere setmana. Avui, he fet una de les rutes que, ja de ben petita, més m'entusiasmaven: heu anat mai de Castelló d'Empúries a l'Escala per Sant Pere Pescador? Trobareu un dels camins més bonics de fer. I tinc pendent de fer-lo amb bicicleta... com m'agradaria! I si, a més, el feu un capvespre de divendres com el d'avui, en què el cel rogent emancipa pluja o vent... creureu estar en un dels millors llocs del món.

Creureu que exagero, però feu-lo i després m'ho expliqueu. Un camí tranquil, amb escàs trànsit (si exceptuem la temporada estival). Els aiguamolls de l'Empordà a una banda, amb les seves plantes flotants i vegetació típica... poblets com Sant Pere Pescador i l'Armentera. I si al final de la carretera (han tingut mai final els camins? O_o) seguiu recte, trobareu una de les millors viles de l'Alt Empordà: Viladamat, un poble amb un encant inigualable i arquitectònicament molt interessant.

Ja que hi sou, espereu a que s'acabi de fer fosc i us arribeu a l'Escala, a la punta de l'Olla. Sentiu com les ones xoquen amb les roques i el vent us remou els cabells... indescriptible! Quina gran manera d'acabar la setmana!

Foto: Enric_Ind

Barraques de Girona 2009

Alerta! Està a punt de començar una de les festes més esperades de l'any! Barraques de Girona! Ja firmaria per poder-hi ser cada dia... però com que és totalment impossible, em veig obligada a escollir. I, sens dubte, em quedo amb Habeas Corpus i KOP. Divendres, tothom allà!

Aquí va el programa:

DIVENDRES 23 D’OCTUBRE
Soundsystem amb Apotheke Soundsystem + Illinoise + Nothink + El Columpio Asesino

DISSABTE 24

Els Pets + Mesclat

DIUMENGE 25
Final Concurs Intro 09

DILLUNS 26
Speaklow + La Habitación Roja

DIMARTS 27
Westbound Trian + The Pepper Pots

DIMECRES 28
Lax’n'Busto + Teràpia de Shock + La Senyora

DIJOUS 29
Tote King + Lexa + Nomah + Saiko i DJ Joker

DIVENDRES 30
KOP + Habeas Corpus

DISSABTE
31Dub Inc. + Le Peuple de l’Herbe


ADDICIONAL:
PARC DEL MIGIDA

Divendres 23
Pau Riba

Dissabte 24
La Selva Big Band Jazz Orquestra

Diumenge 25
Johnny Mars Big Blues Band

Dilluns 26
Macedònia