Dies d’impaciència, de dubte constant. De safareig, de cerca impulsiva. I la resposta acaba sent una: un canvi. La paraula màgica de qui justifica la seva absència i la voluntat, legítima, d’emprendre un nou camí. Així, com qui deu quelcom a algú altre, acaba la primera pàgina del què hauria pogut ser una gran obra. Amb l’orgull ferit, resignada, passo pàgina i em trobo davant aquell full blanc immaculat que ja fa massa temps que em perssegueix. I amb determinació em dic, una i altra vegada, que l’obra, tard o d’hora, s’escriurà.
Un canvi
dimarts, 17 de maig del 2011
Publicat per Elna a 23:46
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada