skip to main | skip to sidebar

Arxiu del bloc

  • ► 2011 (2)
    • ► de maig (1)
    • ► d’abril (1)
  • ► 2010 (5)
    • ► de setembre (1)
    • ► de juliol (1)
    • ► de març (1)
    • ► de febrer (1)
    • ► de gener (1)
  • ▼ 2009 (23)
    • ► de desembre (4)
    • ► de novembre (1)
    • ► d’octubre (10)
    • ▼ de setembre (8)
      • Més amor i menys cartera.
      • Quan ni ells s'aclareixen...
      • Cursa de la Mercè '09: la noia 900 a arribar a met...
      • Per què no?
      • Cuina catalana
      • (un parèntesi)
      • Una data obligada... ara, més que mai, independència!
      • ... tard o d'hora descobrim que no tot és bufar i ...

Perfil

Elna
Elna... i és que la xarxa mai és segura. I tots sabem que la llibertat d'expressió, si més no en aquest país, no existeix. I que complicat és definir-se a una mateixa! Millor us ho explico un dia que ens veiguem ;)
Visualitza el meu perfil complet

Enllaços recomanats

  • 13D Coordinadora nacional de consultes
  • 350 anys Tractat dels Pirineus
  • Alerta Solidària
  • Antifeixistes.org
  • Ca la Dona
  • Casal Boira Baixa Manlleu
  • Cine Club Vic
  • Consell Joventut de Tona
  • Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría
  • CUP
  • diferencia
  • Feminismos - Secció nodo50
  • Iniciativa Internacionalista
  • L'Accent
  • La Haine
  • La Revistona
  • La Torratxa
  • llibertat.cat
  • No a la MAT
  • No a la MAT - Osona
  • Osona Decideix
  • Revista Mà
  • SEPC
  • Setmanari La Directa
  • Som lo que sembrem
  • Tona Decideix
  • Vic Bang Jazz Cava

No tot és bufar i fer ampolles

Cursa de la Mercè '09: la noia 900 a arribar a meta. Breu reflexió sobre esport i gènere.

dilluns, 21 de setembre del 2009

En aquesta ocasió, servidora va tardar 1:04:16 a córrer els 10 km de la cursa que es celebra a la ciutat de Barcelona en motiu de la festa grossa de la ciutat. Curiosament, he estat la noia 900 a passar la línia de meta: ben curiós.


I per a què veigueu: mentre jo era la número 900 (que malament queda això d'autoanomenar-se com a xifra), el noi que quasi havia tardat el mateix temps a fer el recorregut era el número 5938. La diferència de participació entre gèneres era prou evident, oi?


Total participació homes (cursa acabada): 6759 homes
Total participació dones (Cursa acabada): 1664 dones

Segons es despren de les xifres, poc més d'una sisena part dels participants eren dones. Però:


Primer home a arribar a la línia de meta: 30:07
Primera dona a arribar a la línia de meta: 36:39


Últim home a arribar a la línia de meta: 1:50:28
Última dona a arribar a la línia de meta: 1:50:36


Us hi fixeu? Només 6 tristos minuts per les primeres i 12 segons per a les últimes. Això és tot el què ens separa dels nostres companys masculins... en canvi, la participació per gèneres és altament diferent. És que a cas l'esport no està fet per les dones?


Foto: Justin J. Rumao


El món de l'esport es un àmbit que ha estat creat pels homes i per als homes. On les suposades diferències estan àmpliament acceptades i es justifiquen en funció de trets biològics; és així com es reconeixen les desigualtats, com a naturals. En aquests àmbits les dones esportistes, sobretot les professionals, es veuen obligades a demostrar, amb escreix, la seva capacitat. I l'esport és, sens dubte, un dels àmbits on la resistència al canvi en pro de la inclusió femenina es fa més evident. I encara de vegades es poden sentir barbaritats del tipus que les dones no tenim ni aptituds ni interès per a l'esport. Curses com la d'aquest diumenge han de començar a demostrar el contrari.


I això ho dic jo, feminista convençuda i, alhora, amant del futbol :)

Publicat per Elna a 23:32  

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Blog Design by Gisele Jaquenod

Work under CC License

Creative Commons License