... tard o d'hora descobrim que no tot és bufar i fer ampolles.

Les frases fetes, refranys i dites catalanes són quelcom que des de ben petita m'han agradat; sempre que puc les trec a la llum i, més d'algun company/a de ciutat ;) queda bocabadat/da. Suposo que sent com és aquest el primer "post" hauria de justificar el perquè de tot plegat. Ben senzill: tots i totes arribem a un moment a la vida en què ens adonem que no tot és bufar i fer ampolles. Potser massa tard... jo me n'he adonat recentment. I aquest 2009, més que mai, el significat d'aquest refrany m'escau com anell al dit:

NO TOT ÉS BUFAR I FER AMPOLLES
Variants i sinònims: No tot és bufar i fer ampolles (GIMENO 1989).
Equivalents: No todo es coser y cantar [ES] (GIMENO 1989).
Explicació: Per indicar que les coses són més difícils del que aparenten i, per tant, saber fer-les és sovint molt ardu. Qualsevol treball o empresa comporta doncs un esforç (GIMENO 1989).
Font: Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

(extret d'un bloc amic: http://refranyer.blogspot.com)

Aquest espai no sé ben bé a sant de què neix; ni tan sols sé quan podré trobar un minut per escriure (i això, qui em conegui ja sabrà per què ho dic, jeje). El cert és que sempre he tingut la necessitat d'escriure, parlar o deixar anar, d'alguna manera o altra, les coses que em passen pel cap; ni que sigui a crits. No pretén ser res en concret; no té cap objectiu, tret de que em serveixi a mi mateixa per deixar anar l'excés de pensaments que m'assetgen, especialment enguany.

I m'adono que amb poques línies he fet servir mitja dotzena de frases fetes... i m'entusiasma!