Una data obligada... ara, més que mai, independència!

Per les meves contrades, entorn la diada, servidora i companys i companyes de lluita tenim feina: la mani del 10 de la CEI (que darrerament ens porta més maldecaps del què voldria...), la Marxa dels Vigatans (del poble a Vic a peu!), la cremada simbòlica del Decret de Nova Planta (com m'agrada!), la festa de després i la mani de l'11 a Barcelona. A més, aquest any, cal sumar-hi la jornada a Arenys, imprescindible, no només perquè cal ser allà donant suport, sinó també perquè estic segura que serà un dia èpic.

Avui he tingut ocasió d'explicar a una persona de fora de Catalunya què celebràvem l'11 de setembre... per tant, només faré un breu recordatori històric per als que sigueu de fora la comarca.

Què celebrem amb la Marxa dels Vigatans? El 17 de maig de 1705 un grup de patriotes, gairebé tots de Vic i rodalies, es varen reunir a la Parròquia de Sant Sebastià, a Santa Eulàlia de Riuprimer, amb la intenció de revoltar-se contra el règim absolutista de Felip V. A partir d'aleshores, tot aquell que es mostrés a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria rebria el sobrenom de vigatà (qui ho hagués dit! Avui, quasi s'entén com un insult!). Aquests vigatans (tot homes?) varen ser els encarregats de traslladar-se a Gènova el mateix juny de 1705 i signar un tractat amb l'enviat de la reina d'Anglaterra; així, a canvi de donar el vist-i-plau al desembarcament de les tropes angleses, l'arxiduc respectaria les lleis del Principat. I la resta de la història ja la sabem... la Guerra de Successió no va començar del tot malament, però un conjunt de fets varen fer que els anglesos, portuguesos, entre altres, ens traïssin i pactessin el Tractat d'Ultrech. I vàrem resistir fins l'11 de setembre de 1714. És per això que cada 10 de setembre surten columnes de diferents pobles de la comarca per dirigir-se, a peu, cap a Vic, on tots i totes plegades commemorem la gesta d'aquests patriotes.

I sense massa temps a res més... bona lluita!