Avui compleixo 24 tardors de vida... i com em costa reconèixer el pas del temps, dels anys, ... No em veig gran, ni molt menys; l'esperit jove el conservo bé... però tinc por. Por a adonar-me que perdo coses... i aquesta és molt mala perspectiva. Hauria de començar a aprendre a veure que amb els anys, també, se'n guanyen de coses, no només es perden. De moment, no ho sé fer.
Il·lusionada per les desenes de felicitacions rebudes, ja sigui electrònicament, de paraula o telefònicament... mil gràcies!! Amics i amigues, companys i companyes, família, ... espero passar aquests 24 anys al vostre costat... i viure'ls intensament, com sempre.
24 tardors fantàstiques, malgrat aquest darrer any de sobresalts.
Foto: tardor al Montseny... de Parramon.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada